31/07/2010 Torroella de Montgrí - Roncesvalles

Dissabte 31 de juliol a la una del migdía surto de Torroella carregat d'il·lusió i amb moltes ganes de fer el Camino de Santiago.

Camino de Santiago o Camí de Sant Jaume? Tant se val, si és el mateix camí.

Les meves nenes i el nen surten a acomiadar-me. Me'n porto un entrepà pel camí i alguna beguda per no haver de parar i perdre temps.

Cap contratemps a la carretera i el temps assoleiat.

Vaig escoltant el cd d'en LLuís Oliva (un amic del meu gendre molt trempat). M'he emocionat escoltant la cancó .."petites coses fan el món més gran"

Arribo a Roncesvalles a les 7 de la tarda. Aparco el cotxe i el primer que faig és anar a la Colegiata i preguntar si hi ha lloc per dormir. Un matrimoni anglès que s'encarrega de l'alberg em pregunten si parlo anglès (una mica responc) i tot seguit em diuen on haig d'anar a segellar. Quan hi vaig és tancat, torno al mateix lloc i els hi dic que és tancat i que vull un lloc on dormir, a més a més de segellar la credencial. M'expliquen que han habilitat un càmping amb bungalows per a dormir tots els ciclistes.

Trobo dues ciclistes gaditanes que m'expliquen on és.Finalment em toca anar al bungalow nº 22. Preu estada: 3 €

Aquesta nit hem dormit les dues gaditanes, un pare i fill (de Donostia) i tres madrilenys (en Diego, en Rodrigo i l'Ander) i jo. Passem una nit molt divertida amb acudits, conyes, etc....amb ganes de començar a fer el

CAMINO DE SANTIAGO

1/08/2010 Roncesvalles - Sta María de Eunate

Avui comença el camí.
Durant la nit he dormit poc i malament (suposo que pel nerviosisme). Surto a les vuit del matí, fa una mica de fred i amb molta boira "ploranera".

Els tres nois de Madrid em diuen que vagi tirant que ja m'atraparant ( no els he vist més en tot el camí).

Aqui em tiren la foto davant el cartell indicant el quilometratge que falta per arribar a Santiago de Compostela.

Començo tot sol el primer corriol.  Quina sensació!! Que bonic!! Emocionant!!!

Trobo gent de tot arreu. Molts pocs quilòmetres més endavant trobo a dos ciclistes amb rotura de cadena, pregunto si necessiten ajuda.

Vaig baixant per corriols sense posar peu a terra. Divertit, però aviat s'acaba el bo i comencen les pujades. Peu a terra i anar fent, sense presses. Realment començava amb duresa. Calma i anar fent.

Arribo a Zubiri i em paro a esmorzar: una truita de xistorra i un cervesa. Un cafè amb gotes i tornem-hi. Un matrimoni em pregunta si faig el camí en bici i a quin lloc aniré a dormir.Els contesto que no tinc cap lloc reservat, ni tampoc se on acabaré el dia.

M'expliquen que hi ha un lloc molt bonic (l'ermita de Santa Maria de Eunate) però una mica apartat del camí. M'ho expliquen amb tanta passió que no puc evitar mirar el plànol i pensar-hi.

 Això em canviaria tot el camí de Santiago.

Continuo el camí i els corriols es succeixen.

Pobles com Larrasoaina, Akerreta, Zuriain, Irotz són molt petits i amb un encant especial.

A l'arribada al poble de Villava (on va néixer l'Indurain) em faig una foto. Vaig xerrar una estona amb la noia de Rubí que em va tirar la foto. Ella anava a peu.

Pamplona ja era a prop i volia arribar a l'alberg per segellar i dinar. Allà em diuen on puc dinar bé.

Desprès d'un bon dinar (el primer del camí) continuo la visita pel centre de Pamplona i sortint de la ciutat dues noies m'acompanyen fins a la sortida a trobar el camí. A Cizur Menor ens despedim.

Ja comença el Alto del Perdón. Vaig tot sol i em proposo anar fent sense cap tipus de pressa.

Trobo a una noia que puja a peu tota sola i amb ganes. Més tard trobo a un anglès fent la migdiada.

Per evitar defalliments em paro a Zariquiegui a prendre una coca cola i comprar aigua pel camí.

Vaig pujant pel corriol, alguns trams peu a terra, d'altres fent trialeres, però tot pujada.

Per fí arribo a dalt i faig fotos. Una mica més tard veig arribar dos ciclistes. Parlem. Comentem coses del camí. Els explico que vaig a l'ermita de Sta.María de Eunate. Arriba la noia (Déu ni do quin ritme) i resulta ser que és de Sabadell, com el meu gendre. 

Jo començo a baixar. Molt maca tota la baixada. Poca gent. Em desvio a Muruzábal.

Arribo a l'ermita de Ntra. Señora de Eunate.

Quina preciositat!!

Una ermita al bell mig de camps de blat de moro. Era diumenge. Hi havia missa.

L'ermita és octogonal com el temple de Jerusalem, rodejada d'arcades. Fou construida pels cavallers templaris al s.XII. És destacable també pels vuit nervis sense clau central.

"Eunate" significa cent portes en euskera.

L'Iván i l'Arturo han arribat i també han aconseguit lloc.
Al final som 8 peregrins que hem sopat, dormit i esmorzat amb la companyia d'en Gerard i la seva muller (els hospitalaris o cuidadors de l'ermita).

Durant el sopar tothom explicava les seves vivències, com en Franco que venia d'Ancona (a uns 300 Km. de Roma) a peu i portava 2 mesos i mig caminant.
Macarrons a la provençal (per repetir tant com vulguessim), aigua i tarta de pinya. El preu de l'estada, sopar i esmorzar:  la voluntat. 

Primera etapa del camí molt bonica de 72 Km.

2/08/2010 Sta. María de Eunate - Logroño

Segon dia del camí. Ens hem llevat aviat i després d'esmorzar, engrassar les bicis i els acomiadaments, sortim en direcció a Óbanos. El cel amb núvols i molt negre (potser tindrem pluja).

De seguida hem arribat a Puente La Reina. Hi trobem la noia de Sabadell que varem trobar pujant el Alto del Perdón. Un petonet, sort i ens fem unes fotos junts.

Continuem i abans d'arribar a Mañeru primera punxada del camí, l'Arturo tenia clavada una espina molt grossa a la roda davantera. Canviem sense cap problema i altra vegada al camí direcció cap a Lorca.

Pujades i baixades continues i molt trenca cames. Per fí arribem a Estella on esmorzem. Eren les festes patronals i tothom era pel carrer;  tots amb camises i pantalons molt blancs i amb les faixes vermelles.

Parem a la plaça i esmorzem. Jo vaig demanar un plat de "menudillos" plat típic d'Estella i una cervesa. Començàvem bé.
Després d'una bona estona i quan el xiri miri comença a caure, decidim anar tirant.
Aviat tindrem la recompensa perquè quan arribem a la font del vi, just al costat del Monestir d'Irache.

Allà ens hem trobat amb una colla de Barcelona i Mataró que també feien el camí en bici. Ens posem l'impermeable ja que la cosa està molt grisa i va mullant.


Pujem cap a Azqueta i Villamayor de Monjardín. Anem fent parades per veure a les fonts que ens trobem pel camí. Abans d'arribar a Villamayor hi havia una font medieval molt bonica i peculiar.
A l'ermita de Monjardín no hi varem pujar. Era dalt d'un turó i no estàvem per gaires bromes.

Tot seguit venia de baixada dins a Los Arcos, i amb unes pistes molt bones per poder córrer.
Quan arribem a Los Arcos decidim comprar fruita i beure, i tot seguit anem a l'alberg a menjar-ho. Ja no plovia.

La tarda es presentava dura amb pujades i baixades molt pronunciades però curtes. El barranc de Mataburros, el barranc Balsero, etc.... tot tenia unes pendents del 15-20%.

Passem pels pobles de Sansol i Torres del Río (en aquest poble també hi havia una esglesia octogonal, la del Sant Sepulcre).

Abans d'arribar a Viana, l'Arturo trenca les alforges. Fem una mica de "bricolatge" i amb unes brides, una pedra i una mica de cinta americana ho arreglem fins arribar a Logroño.

Allà decidim anar a l'alberg parroquial ubicat al costat de l'esglèsia de Santiago El Real. Trobem lloc i ens instalem. Potser erem 30 persones.
Tot seguit anem a comprar un transporting per l'Arturo.
Com que ells no coneixien Logroño, els guio, i decidim anar a fer unes tapes a la "senda de los elefantes" (Carrer Laurel).
Preu de l'estada i l'esmorzar: la voluntat.
Varem fer 79 Km. de molta duresa. En falten 612 per arribar a Santiago.

3/08/2010 Logroño - Belorado

Sortim de Logroño a les vuit del matí. Ens acomiadem dels italians que varem conèixer a l'alberg i també dels hospitalaris (en Luigi, en Toni i en Joaquin). Hem menjat cereals amb llet, torrades amb mantega i melrmelada.
Pujada de la Grajera. Ens trobem amb un grup de gallegos que ja haviem trobat pel camí. També trobem un grup de Mérida "els pitulis" (que anirem trobant al llarg de tot el camí) i, un grup de Consuegra (Toledo). L'Iván i l'Arturo també són de Toledo.
A Navarrete hem trobat una colla de Girona. Quan erem a dins de la catedral una noia em diu que es de Torroella de Montgrí. Li dic que jo també i comencem a comentar coincidències. Li dic que estic casat amb la Surroca i ella em respon que havia tingut a la Paula Surroca (la meva neboda). És la Nati Fernández.
Avui el vent ens venia de cara i fins a Ventosa ha estat díficil. Hem parat a beure una coca cola i hem continuat fins a Nàjera per esmorzar-hi espaguetis. Allà ens ha atrapat la Daniela (una noia de Turín que també havia dormit a Logroño i que havia fet de cuinera pel sopar).
Decidim sortir tots quatre junts cap a Santo Domingo de la Calzada, però aviat veiem que la Daniela va més a poc a poc. Jo em quedo amb ella, i l'Iván i l'Arturo van tirant.  Trobem a  l'Umberto (un italià de Milán).

Arribem a Santo Domingo de la Calzada i ens parem a l'alberg municipal a menjar la fruita que havien comprat i un bon plat d'arròs amb pollastre que una peregrina ens ha donat.
Perdem de vista a la Daniela (i ja no la tornarem a veure en tot el camí).

Acabem de dinar i continuem el camí. La tarda era relativament fàcil fins arribar a Belorado, però just quan faltaven 300 m. per arribar vaig punxar la roda del darrera en una baixada molt pronunciada. Canviem i acabem d'arribar a l'alberg municipal i ens trobem que estava ple. Anem a un alberg privat molt ben equipat i amb piscina. Total estada: 5 €

Tercer dia de camí amb un total de 79 Km. Encara en falten 539 per arribar a Santiago.

4/08/2010 Belorado - Hontanas

Avui hem sortit tard, però ens hem llevat aviat. L'hospitalari ha comparegut a les vuit del matí. Tothom es queixava, però la bona filosofía del camí és tranquil·litat i bons aliments, així que hem esmorzat una mica i sortim tranquils.

Primer hem netejat les bicis i engrassat les cadenes. Per davant tenim l'alt de la Pedraja (deixàvem La Rioja i entràvem a Castilla-León).
Potser perquè era el primer obstacle del matí però no ha sigut gaire dur. La baixada ha sigut excepcional.

Hem arribat a San Juan d'Ortega. Hem visitat l'esglèsia. Molt maca. Hem fet una petita parada i hem xerrat amb unes senyores de Burgos. Ens expliquen que cada equinocci (21 març i 21 septembre) els raigs de sol il.luminen una talla romànica de l'Anunciació entrant per la finestra esquerra de la façana.
Cada any per aquestes dades es troben molta gent per veure "el milagro de la luz".
Coses, cosetes del camí.

Continuem amb més baixada fins a Atapuerca.

Ens desviem per veure les excavacions però no tenim temps de visitar-les pels horaris tant diferents.

Pujem l'alt d'Atapuerca amb una pujada semblant a Santa María de Palau, moltes pedres. Jo anava pujant molt bé. Quan som a dalt ens trobem amb l'Umberto.
Després tot baixada fins a Burgos.

El camí passa per darrera de la Catedral i allà a l'hostal del peregrino ens parem a dinar. Morcilla de Burgos i una bona amanida i pasta. Un bon tall de carn i postres.

Mentre ells visiten la Catedral jo els espero fent una cervesa davant de la Catedral i escrivint el diari. Assegut just a la mateixa taula on feia anys havíem estat amb les meves nenes.
Quins records!!






Sortim de Burgos i anem trobant pobles petits però tots amb el seu encant particular.

Després de camps de blat i més camps de blat arribem a Hontanas, un poble que fins que no hi hem arribat no l'hem vist. Està en una fondalada on no hi cobertura, no hi passa l'aire, i no el veus fins que hi ets.



Arribem a l'alberg municipal i allà hi trobem l'Umberto, però nosaltres anem a una altre casa i dormim sols en una habitació. Estem a la glòria, sense sorolls, ronquets, etc... podem fer la nostra.

Anem a segellar però els hospitalaris ja no hi són, així que l'estada surt gratis.

Hem fet 87 Km. amb molt de sol durant tot el día i bastant planer. Ens queden 456 Km. per Santiago.

5/08/2010 Hontanas - Puente Villarente

Hem sortit a les vuit del matí. Primer hem fet un croissant i un cafè amb llet. Bon temps, no fa calor. Tant l'Ivan com l'Arturo sempre tenen fred.

Castrojeriz era el poble més important que teniem per davant. El camí passa per sota d'una arcada del convent de Sant Antón. Aviat hi hem arribat i després d'unes fotos comencem a pujar "la pujada de Matajudios" que tant me'n havia parlat en Kim.
Així doncs, sense posar el peu a terra i amb tota la calma i tranquil·litat anem cap amunt (pendent entre el 16-20%).










Després hem trobat a l'Umberto i hem anat tota la jornada junts. Arribem a Frómista on comprem pastes, fruita i sucs.
La catedral molt bonica amb cigonyes a dalt del campanari, i l'esglèsia de Sant Martín és romànica i molt maca.

Continuem camí cap a Carrión de los Condes on parem a banyar i descansar a sota una arbreda al costat del riu Cueza. La distància (17 Km.) entre Carrión i Calzadilla de la Cueza suposa el tram més llarg sense pobles de tot el Camino de Santiago. Estem passant per Tierra de Campos.

Anem a dinar a Terradillos de los Templarios.Una amanida i lluç a la romana compartint taula a l'alberg amb un noi de Sevilla i una noia de Vilanova i la Geltrú.

Els meus amics del camí: Arturo , Iván i Umberto

Continuem camí i la tarda es fa molt monòtona i llarga. Passem per Sahagún (aquí es va quedar l'Umberto) i Bercianos. Deixem la provincia de Palencia per entrar a la de León.

Decidim anar a dormir a l'alberg del Burgo Ranero. Quan hi arribem ens diuen que està complert, i l'Ivan es dona compte que té la cuberta del davant a punt d'estallar. Decidem arribar a Mansilla de las Mulas i comprar una cuberta per així sortir tranquils l'endemà.

A Mansilla de las Mulas també estava tot complet, i aleshores decidim anar al proper alberg del camí. És el de Puente Villarente -Albergue San Pelayo- (potser el més ben preparat, familiar i maco de tot el camí - recomanable-). Preu: 5 €

Ens instal·lem, fem la colada i sopem. Una bona amanida i pollastre. Fruita per postre.

En aquest alberg varem trobar un senyor de Málaga de 74 anys que feia el camí a peu.Va sortir molt d'hora.

Al final ha resultat que hem fet 140 Km. molt planers però durs per la monotonia i la distància tant llarga. Ens queden 321 Km. per veure la catedral de l'Obradoiro.

6/08/2010 Puente Villarente - Rabanal del Camino

Hem sortit tard. De fet hem sigut els últims en deixar l'alberg. Estàvem cansats d'ahir. Hem arribat fins a la primera gasolinera per netejar les bicis. Estàvem a només 12 Km de León.

A l'entrada de León l'Iván es compra taps per les orelles per no sentir el ronquets durant la nit (a la farmàcia hi va estar una bona estona, la dependenta era molt maca).

Fem algunes fotos pels carrers de León, davant la Casa Botines, anem a la Catedral.

L'Umberto ens troba i ja estava menjant un entrepà (quina gana que té aquest noi).

A la sortida de León ens parem en una font a mà esquerrà que surt una aigua molt freda (en Perdigón m'havia dit que molta gent si parava).

Continuem el camí. Molt planer i aburrit passant per pobles petits (Trobajo del Camino, La Virgen del Camino, San Miguel del Camino, ...).

Quan arribem a Villadangos del Páramo, l'Umberto diu que necesita menjar una mica més. Nosaltres continuarem fins a Astorga. Ja ens trobarem.

Abans d'arribar a Astorga unes noies ingleses ens fan una foto en el crucero de Santo Toribio. Ja veiem Astorga.

Haviem deixat pobles com Hospital de Órbigo, Santibañez de Valdeiglesias,... tot planer.

L'arribada a Astorga no té perdó de Déu. Quina pujada!!! Quina pendent!! I tot això abans de dinar!!! A dalt al costat de l'alberg trobem una colla de Castelló (que també ens trobariem a l'alberg de Rabanal).

Anem a dinar a la plaça major en un carrer ombrejat.

M'ha agradat molt Astorga. És molt monumental i maca. Ens hi estem una bona estona i ens refresquem les cames en una font.

Quan estàvem sortint ens vam trobar uns familiars de l'Arturo. Ens fem una foto tots plegats.

Només ens queden 21 Km. per arribar a Rabanal del Camino, però tot de pujada. Així que sortim tots quatre, però l'Umberto ens deixa a Santa Catalina de Somoza. Es queda a l'alberg.

Nosaltres continuem fins arribar a Rabanal del Camino. Anem al alberg municipal. (Estada 3 €). És potser el més caòtic de tots els que hem anat però també el que es respira més Camino.

Hi trobem una colla de Tortosa, i gent de tot arreu, xerrades i anècdotes anàvem comentant entre nosaltres, ja feia dies que feim el camí.

Comprem unes empanades de tonyina i unes coca coles i a dormir. Demà ens espera un tram molt dur.

Avui hem fet 82 Km i ens queden 239 per arribar a Santiago.

7/08/2010 Rabanal del Camino - O'Cebreiro

Avui m'he llevat d'hora i he sortit tot sol. Volia pujar a la Creu de Ferro amb els meus pensaments i records. Era un dia especial per mí.

He pujat pel camí salvant corriols amb forta pendent, després una mica de carretera amb un grupet de vascos, i fnalment més cami tot sol.

Quan he arribat a dalt he deixat la pedra que portava del Rocamaura i les pedres dels meus amics de Set de Camins. Un japonès m'ha fet la foto. He tingut temps per pensar en els amics que s'han quedat pel camí : en Rafel, en Paco i en Conrad.


Mitja hora més tard ha arribat l'Umberto. Una forta abraçada.

Els "bolos" arriben mitja hora més tard. Més abraçades. Ens fem fotos de tot el grup.

Baixem i pasem pel camí. Ells no han pogut fer-lo tot ja que era molt tècnic i les seves bicis tampoc estaven preparades per fer aquestes "trialeres".


                


        Trobem pobles molt macos, com Molinaseca.




Arribem a Ponferrada on ens parem a dinar al Restaurant Los Templarios.


He menjat "lacon con grelos" i bacallà a la ponferradina.Tot estava boníssím!!



Ens queda una etapa de transició fins arribar a Villafranca del Bierzo.Deixem enrera Fuentes Nuevas, Cacabelos,....A partir de Villafranca el paisatge canvia i passa pel costat del riu Valcarce tota l'estona. Hi trobem el senyor de Málaga que havia dormit amb nosaltres a Fuente Villarente, és a dir havia fet 143 Km. amb el mateix temps que nosaltres.



Ens parem a Pereje a beure i xerrar una miqueta.
Continuem i anem trobant pobles petits i tot de pujada. L'Umberto decideix quedar-se a Vega de Valcarce. Diu que l'endemà al matí estarà més fresc per pujar O'Cebreiro.
Nosaltres anem pujant. Molt dur. Estem molt cansats. L'Arturo ens va per devant amb un noi de Talavera de La Reina. Eren dos germans, l'altre es queda amb l'Iván i jo, però aviat afluixa i es queda. Continuem pujant. L'Arturo ha arribat a dalt i ens truca dient que l'alberg està tot complert.
Desprès de moltes trucades, a l'alcalde, els hospitalaris, etc.. finalment anem a la casa de cultura de Pedrafita. Va arribant gent en la mateixa situació. En total som 13 a dormir. Hem estat molt bé. L'estada surt per 3 € que deixem dintre un calaix.
En total avui hem fet 88 Km. i només ens queden 155 Km. per Santiago.

8/08/2010 O'Cebreiro - Gonzar

Abans de sortir hem arreglat una mica la bici de l'Iván. El canvi no li funcionava prou fí. Hem sigut els últims en marxar. Preu de l'estada: 3 € . Estavem a Pedrafita i ens quedaven 4 Km. per arribar a dalt O'Cebreiro.

Hem trobat a l'Umberto (que ja no ens deixaria més fins arribar a Santiago).
Quan hem arribat a dalt hem vist el nou tipus de peregrí molt turístic. Ja entràvem a Galicia.




Hem segellat i continuem baixant, però el Alto do Poio ens ha fet ser-hi perquè la pendent era molt pronunciada.

Ells han baixat per la carretera però jo he agafat el camí. Renoi quins corriols. Anava tot sol, només hi havia peregrins a peu. Ha sigut molt maca la baixada (només recomanable si és sec).

De Tricastela cap a Sarria passant per San Xil.
La pujada de Riocabo molt curta però dura.
Uns vascos m'han fet una foto a la font de la Vieira.


















Després tot baixada fins a Sarria, on dinem.
Mengem pop a feira i el menú, tot per 11 €.





La tarda es presentava díficil, amb pujades i baixades i entrant en els últims 100 Km. (una xifra bonica i en certa manera psicológica).

En arribar a Porto Marin travessem el rio Miño, i pugem les escales que seguien el camí. Hem parat a comprar fruita. No trobem cap botiga oberta per canviar les pastilles dels frens de l'Iván. Comprem esprai per engrassar cadenes i continuem. Tots els albergs de Porto Marín ens diuen que són plens.

Quilòmetre 100

El rio Miño a l'entrada de Porto Marín

Decidim tirar endavant. Arribem a Gonzar, l'hospitalari de l'alberg ens diu que és ple que només li queden dos llocs (volem per tots quatre). Al final ens col·loca a l'Umberto i a mi a l'habitació reservada als minusvàlids (amb la condició de sortir si n'arriba algún).
Preu estada: 5 € (és la primera vegada que ens demanen les credencials i el DNI).
Allà trobo dos peregrins de Girona que al veure el meu mocador groc de Girona em pregunten coses del camí. Xerrem una estona.
Aprofitem per fer colada. Hi havia rentadora i secadora. L'endemà al matí tot net i sec.
Anem a sopar al restaurant al costat de l'alberg. Un plat combinat i tarta de Santiago. Ens tornem a trobar amb els ciclistes de O'Cebreiro (els de la pàjara).
88 Km. en total i ja només ens queden 85 Km. per arribar a Santiago de Compostela.

9/08/2010 Gonzar - Santiago de Compostela

9 d'Agost de 2010  - Santiago de Compostela

Sortim aviat. El restaurant de l'alberg estava a tope i amb cues. Això no ens passava abans d'entrar a Galicia. Ara està tot molt masificat i amb peregrins-turistes. Decidim esmorzar una mica més endavant, també decidim segellar a tots els llocs on passem.


El camí és una pujada i baixada continua. Els camins i corriols es van succeïnt, però quan només ens faltaven 4 Km. per arribar a Melide, l'Ivan perd un cargol del porta equipatges i jo trenco el transportin. Arreglem com podem les averies per poder arribar a Melide i en un taller ens ho arreglen del tot. Mentrestant hem dinat davant del taller.

La tarda era una continuació del matí: pujades i baixades. El Alto de Santa Irene el pugem amb facilitat. Passem per Pedrouzo sense adonar-nos-en. Continuem, només falten 20 Km.

Desde Labacolla al Alto do Gozo els meus amics van fent, mentre jo em quedo resagat. No puc seguir-los. Un calvari. Són els 5 Km. més complicats del camí (per mí). Arribo a dalt desfet.
Ens fem les fotos al monument i ja veiem Santiago al fons; i tot era baixada.



L'arribada a Santiago va ser decepcionant. La gent, els turistes omplien els carrers i no feien cas al timbre, cap consideració al peregrí.  Entrem a la plaça de l'Obradoiro a les set de la tarda.

(Quina coincidència: 7 de camins)

Anem a segellar les acreditacions. Cua per poder entrar. Dues hores més tard aconseguim

"La Compostela"

No tenim lloc on anar a dormir. Busquem diferents hotels o pensions a la vora del centre. Res de res. Finalment trobem una pensió per 35 € l'habitació doble. I en tenien dues!! Fantàstic.

Una bona dutxa, en arreglem i anem a fer una mariscada al Restaurant Fornos (dos forquilles Michelin).

L'última etapa ha estat de 86 Km.  I ja hem acabat.

9/08/10 - Mariscada al Restaurant Fornos - Santiago de Compostela