1/08/2010 Roncesvalles - Sta María de Eunate

Avui comença el camí.
Durant la nit he dormit poc i malament (suposo que pel nerviosisme). Surto a les vuit del matí, fa una mica de fred i amb molta boira "ploranera".

Els tres nois de Madrid em diuen que vagi tirant que ja m'atraparant ( no els he vist més en tot el camí).

Aqui em tiren la foto davant el cartell indicant el quilometratge que falta per arribar a Santiago de Compostela.

Començo tot sol el primer corriol.  Quina sensació!! Que bonic!! Emocionant!!!

Trobo gent de tot arreu. Molts pocs quilòmetres més endavant trobo a dos ciclistes amb rotura de cadena, pregunto si necessiten ajuda.

Vaig baixant per corriols sense posar peu a terra. Divertit, però aviat s'acaba el bo i comencen les pujades. Peu a terra i anar fent, sense presses. Realment començava amb duresa. Calma i anar fent.

Arribo a Zubiri i em paro a esmorzar: una truita de xistorra i un cervesa. Un cafè amb gotes i tornem-hi. Un matrimoni em pregunta si faig el camí en bici i a quin lloc aniré a dormir.Els contesto que no tinc cap lloc reservat, ni tampoc se on acabaré el dia.

M'expliquen que hi ha un lloc molt bonic (l'ermita de Santa Maria de Eunate) però una mica apartat del camí. M'ho expliquen amb tanta passió que no puc evitar mirar el plànol i pensar-hi.

 Això em canviaria tot el camí de Santiago.

Continuo el camí i els corriols es succeixen.

Pobles com Larrasoaina, Akerreta, Zuriain, Irotz són molt petits i amb un encant especial.

A l'arribada al poble de Villava (on va néixer l'Indurain) em faig una foto. Vaig xerrar una estona amb la noia de Rubí que em va tirar la foto. Ella anava a peu.

Pamplona ja era a prop i volia arribar a l'alberg per segellar i dinar. Allà em diuen on puc dinar bé.

Desprès d'un bon dinar (el primer del camí) continuo la visita pel centre de Pamplona i sortint de la ciutat dues noies m'acompanyen fins a la sortida a trobar el camí. A Cizur Menor ens despedim.

Ja comença el Alto del Perdón. Vaig tot sol i em proposo anar fent sense cap tipus de pressa.

Trobo a una noia que puja a peu tota sola i amb ganes. Més tard trobo a un anglès fent la migdiada.

Per evitar defalliments em paro a Zariquiegui a prendre una coca cola i comprar aigua pel camí.

Vaig pujant pel corriol, alguns trams peu a terra, d'altres fent trialeres, però tot pujada.

Per fí arribo a dalt i faig fotos. Una mica més tard veig arribar dos ciclistes. Parlem. Comentem coses del camí. Els explico que vaig a l'ermita de Sta.María de Eunate. Arriba la noia (Déu ni do quin ritme) i resulta ser que és de Sabadell, com el meu gendre. 

Jo començo a baixar. Molt maca tota la baixada. Poca gent. Em desvio a Muruzábal.

Arribo a l'ermita de Ntra. Señora de Eunate.

Quina preciositat!!

Una ermita al bell mig de camps de blat de moro. Era diumenge. Hi havia missa.

L'ermita és octogonal com el temple de Jerusalem, rodejada d'arcades. Fou construida pels cavallers templaris al s.XII. És destacable també pels vuit nervis sense clau central.

"Eunate" significa cent portes en euskera.

L'Iván i l'Arturo han arribat i també han aconseguit lloc.
Al final som 8 peregrins que hem sopat, dormit i esmorzat amb la companyia d'en Gerard i la seva muller (els hospitalaris o cuidadors de l'ermita).

Durant el sopar tothom explicava les seves vivències, com en Franco que venia d'Ancona (a uns 300 Km. de Roma) a peu i portava 2 mesos i mig caminant.
Macarrons a la provençal (per repetir tant com vulguessim), aigua i tarta de pinya. El preu de l'estada, sopar i esmorzar:  la voluntat. 

Primera etapa del camí molt bonica de 72 Km.